-Era un senyor tant, tant, tant, tant, tant, tant... que es va tornar campana!

-Era un home tan baixet, tan baixet, tan baixet, que el cap li feia pudor a peus.

-Era un senyor tan baixet, tan baixet, tan baixet, que per baixar la vorera del carrer, es tirava amb paracaigudes.

-Era una noia que tenia la boca tan petita, tan petita tan petita, que per dir tres havia de dir : ú, ú, ú.

-Era un noi tan miop, tan miop, tan miop, que tenia les ulleres al nas i no les veia.

-I era tan miop, tan miop, tan miop, que ensopegava amb la seva mateixa ombra.

-Era una senyora tan alta, tan alta, tan alta, que en comptes de complir anys, complia metres.

-Era un senyor tan sord, tan sord,tan sord, que contestava al telèfon encara que no sonés.

-Era un senyor tan prim, tan prim, tan prim, que havia de passar dues vegades per fer ombra.

-Era un senyor tan pobre, tan pobre, tan pobre, que en comptes de treure la basura, l´entrava.

-Era un senyor tan vell, tan vell, tan vell, que havia conegut el mar Mort quan encara era viu.

-Era un príncep tan lleig, tan lleig, tan lleig, que la Ventafocs en comptes de marxar a les 12.00, se´n va anar a les 10.00.

-Era un poble tan vell, tan vell, tan vell, que els semàfors eren en blanc i negre.

-Era un senyor tan alt, tan alt, tan alt, que si s´entrebancava el dilluns queia el dimecres.

-Era una noia tan prima, tan prima, tan prima, que es va menjar un plat de cigrons, i semblava un rosari.

-Era tan “gafe”, tan “gafe”, tan “gafe”, que va seure en un paller i es va punxar amb una agulla.

-Era un senyor tan calb, tan calb, tan calb, que no tenia un pèl de tonto.

-Era una església que estava tan lluny, tan lluny, tan lluny, que no hi anava ni deu!

-Era tan ximplet, tan ximplet, tan ximplet, que es va vendre el televisor, per comprar-se el video.

-Era una noia tan mona, tan mona, tan mona, que només menjava cacauets.

-Era un nen tan lent, tan lent, tan lent, que va córrer una cursa ell sol, i va arribar l´últim.

-Era un nen tan petit, tan petit, tan petit, que es va ofegar dins d´un plat de sopa.

-Era un nen tan pilota, tan pilota, tan piliota, que cada dia anava a l´escola botant.

-Era un estiu tan calorós, tan calorós, tan calorós, que les gallines feien els ous ferrats!

-Era un senyor tan alt, tan alt, tan alt, que quan mirava cap avall tenia vertigen.

-Era una senyora tan grossa, tan grossa, tan grossa, que es va posar un vestit de flors i va arribar la primavera.

-Era tan ximple, tan ximple, tan ximple, que va anar a comprar enciams, i no en va portar cap, perquè tots eren verds.

-Era un poble tan humit, tan humit, tan humit, que fins i tot les granotes teien reuma.

-Era un senyor tan honrat, tan honrat, tan honrat, que va trobar feina i la va tornar.

-Era una casa que tenia les parets, tan primes, tan primes, tan primes, que quan algú pelava cebes, plorava la veïna.

-Era un carrer tan ample, tan ample, tan ample, que en comptes de tenir passos de zebra, tenia passos d´elefants.

-Era un noi, tan ràpid, tan ràpid, tan ràpid, que va començar a donar voltes a un arbre i es va ensopegar amb el seu cul.

-Era una esglesia tan pobra, tan pobra, tan pobra, que la missa del gall, la feien amb “Avecrem”.

-Era un senyor que tenia tan mala sort, que va li van sortir tres llimones a la màquina escurabutxaques i en comptes de caure-li diners, li va caure un exprimidor.

-Era un noi tan alt, tan alt, tan alt, que va ensopegar en un poble i va caure en un altre.

-Era una persona tan dolenta, tan dolenta, tan dolenta, que tenia por d´ell mateix.

-Era una noia tan “gafe”, tan “gafe”, tan “gafe”, que la va atropellar un cotxe aparcat.

-Era un senyor tan bèstia, tan bèstia, tan bèstia, que en comptes d´utilitzar pinta, feia servir una serra.

-Era una noia tan alta, tan alta, tan alta, que al vespre es posava un gorro vermell perquè els avions la veiessin.

-Era una nen tan escanyolit, tan escanyolit, tan escanyolit, que quan va néixer en comptes de posar-li Josep, li van posar casi-Josep.

-Era un senyor tan garrepa, tan garrepa, tan garrepa, que un dia va somiar que s´estava prenent un cafè, i es va despertar per no haver-lo de pagar.

-I n´hi havia un altre encara més garepa encara, que quan mirava la missa per la tele, i recollien almoina, ell, canviava de canal.

-Era un futbolista tan dolent, tan dolent, tan dolent, que l´únic cop que va fer un gol, el va fallar a la repetició.

-Era un xicot tan carallot, que feia faltes d´ortografia quan parlava.

-Era un senyor tan lleig, tan lleig, que va anar a un concurs de lletjos, i no el van deixar participar per professional.

-Era un acudit tan dolent, tan dolent, tan dolent, que picava als acudits més petits.