-Doctor, doctor, me siento mal, pues practique con la silla.

-Doctor, doctor, ningú em fa cas...- el següent!

-Doctor, doctor, quan prenc cafè em fa mal l´ull. -Ha provat de treure la cullereta?

-Doctor, doctor, ahhh, em fa moooolt de mal, ahh!, el pulmó esquerra ahhh!!!. En canvi el dret el tinc perfecte!

-Doctor, doctor, tinc un problema molt gran, estic perdent la memòria! –Quan temps fa? – Quan temps fa de què?

-Doctor, doctor, estic perdent el cabell. Em pot donar alguna cosa per conservar-lo? –Sí, tingui una caixa de sabates.

-Doctor, doctor, em fa mal aquí – Doncs surti d´aquí i vagi cap allà.

-Doctor, doctor, quan em toco el cap em fa mal, també es fa mal el nas, i la cama, i la panxa... Què dec tenir? –Crec que té el dit trencat!

-El colmo d´un doctor és que les seves filles es diguin Dolors i Remei.

-Doctor, doctor, que no estic mort! –Au calli, calli, que es pensa que en sap més vostè que jo?

-Un pare molt amoïnat li pregunta al doctor: -Com ha anat el part? – Tot molt bé, però al seu fill li hem hagut de posar oxígen. –Oxígen? Amb la il.lusió que em feia posar-li Miquel!

-Doctor, doctor, m´ha mossegat un camell! - A on? -Doncs al desert!

-Doctor, doctor, em fa mal aquí (tocant-se el pulmó dret) -Això és culpa del tabac -Què va, si el tabac el porto a la butxaca dels pantalons.

-Doctor, doctor, tinc doble personalitat - Doncs que passi que parlarem tots quatre.